PRESENTACIÓ

Em dic Aleix Font, tinc cinquanta-sis anys, estic casat, tinc dues filles, dos néts i aviat una altre néta. Sóc de la Colònia Güell. Com podeu veure tinc tots els ingredients per a ser feliç.

La gran afició de la meva vida ha sigut la muntanya, i el buscar bolets una de les excuses predilectes per anar-hi. He jugat a escacs, he empastifat teles en forma de quadre, he ballat sardanes i ball de saló. Per acabar-ho d'amanir ballo country i espero amb deler les nits de divendres i dissabte per posar-me les botes i el barret. Sóc de les juntes de l'Ateneu, de l'Associació de Veïns i del Club d'Escacs. M'agrada escriure i escoltar música, si pot ser clàssica. M'agrada més escoltar que parlar. M'agrada riure i pensar. I també observar. Els grans plaers de la vida són observar el Pla del Llobregat des del cim del Montpedrós, olorar la farigola, trobar un rovelló, escoltar el refilar del rossinyol a la bardissa, riure amb els amics, passejar amb la Concepció, la companya de la meva vida, dinar amb les filles i ballar country les nits del dissabte.

Tot i que no sé explicar acudits, n'explico. I em fa gràcia veure que no faig gràcia. Em fan riure acudits que no fan riure i no em fan riure els que fan riure. Els acudits grollers formen part d'un entorn alié. Aprecio la subtilesa, la ironia fina, el detall. Admiro la integritat, l'honradesa i la fidelitat als valors. I pel damunt de tot hi plana l'amistat. Per un amic donaria la vida. I si un amic dubta ho considero la pitjor de les mancances.

Vaig néixer l'any cinquanta-u, temps de misèria i de por. Però jo no ho sabia i vaig viure feliç, tip i valent. Els pares em van assenyalar una línea que he procurat seguir (cumplir, pagar, donar, resar, ajudar...). Vaig lluitar contra aquella gent de color blau i de color fosc. Vaig tenir més amics a les presons que a les tribunes i, que voleu que us digui, el sentiment encara el tinc en aquesta direcció. Abans em deien roig, després em van dir fatxa. Però seguiré portant Catalunya dins del cor.

Quan va morir aquell general van florir les il·lusions al meu entorn. Però va durar poc, el just per veure els nous polítics cobrar a fi de mes. Després les filles, igual que la dona i jo, es van fer grans i els dies van passar de pressa, escoltant òpera, veient TV3 i, des del cim del Montpedrós, veient com les muntanyes se'ns omplien de casetes i els pobles s'eixamplaven com terenyines al llarg de la mirada.

Avui plou. Potser per això us he parlat d'això.