LITERATURA CATALANA - AUTORES CATALANES 3

En aquestes tres reculls d’autores catalanes només hi relaciono les que més m’han agradat. Segurament que vosaltres n’haureu llegit d’altres que us hauran agradat més, i no hi tinc res a dir. Però jo als llibres hi busco bellesa, art, i aquest criteri és molt subjectiu. L’art ha de tenir una component de valentia, d’innovació i fins i tot de provocació, i si no corre el perill d’esdevenir artesania que també té molt de mèrit, no ho discuteixo, però no tant valor. Valoro l’afirmació d’Anna Carreras quan diu “La demanda social de best-sellers m’és ben aliena, i de fet escric per no tallar-me les venes.... Escric perquè em fa falta a mi. Escric per conèixer els meus límits i per disciplinar-me el cervell”

Maria Climent i Huguet, És a part de moltes coses (traductora, professora d’idiomes etc) professora d’escriptura, i suposo que per això s’havia de llançar a la piscina i escriure el seu primer llibre Gina. Gina és una dona que ens explica les esperances i les desil•lusions des de quan de jove li semblava que tot seria un camí de roses i de més gran se n’adona que la vida també és plena de pedres i de punxes. Diu que els homes quan estem amb un altre home estalviem les paraules i el parlar es converteix en un instrument per arribar a una conclusió. En canvi en les dones, el parlar és la finalitat, parlar per parlar i d’aquesta manera trobar-se millor.

Anna Carreras Aubets va néixer a Barcelona l’any 1977, és Llicenciada en Filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, i la coneixem com a traductora de les obres d’Elena Ferrante. Ha escrit Halley 2042 Ombres franceses, Fes-me la permanent, Veus, Tot serà blanc, Camisa de foc. Jo només he llegit l’estrany i meravellós llibre Halley 2042 on, per exemple, hi diu “La demanda social de best-sellers m’és ben aliena, i de fet escric per no tallar-me les venes.... Escric perquè em fa falta a mi. Escric per conèixer els meus límits i per disciplinar-me el cervell” Cosa que significa una declaració de principis que a mi m’arriba al cor.

Marta Carnicero Hernanz amb Walden ens ha escrit un llibre difícil, si més no per a mi. Crec que és un llibre bo, sobretot quan de cara al final vas lligant caps i vas veient que tot el que has llegit té un sentit. Ha escrit també El cel segons Google. Diuen a internet que és una escriptora que exposa sense miraments les inconsistències dels seus personatges. Jo diria que és una escriptora potent i sap bé perquè diu les coses, com i quan les diu.

Imma Monsó és una escriptora multipremiada que en l’’únic llibre que li he llegit ens presenta la història interessant d’una dona que no para mai, sempre està enfeinada que et fa suposar que diu més d’allò què està escrit. Sempre està fent alguna cosa, i no solament això, sinó que mentre l’està fent ja està pensant en la propera cosa que farà i la de més enllà. I no solament això, sinó que moltes vegades en fa dues o tres a l’hora. Potser no és tan excepcional com alguns podríem pensar. Aleix Font 6 de novembre de 2020