PER QUÈ LLEGIR

 

A la vida hi ha un temps per cada cosa i també hi ha coses que persisteixen en el temps, com ara el llegir. A mi, com suposo que passa a molta gent, m’han agradat coses diverses algunes de les quals m’han ocupat tots els meus somnis i les meves il·lusions, però conforme passaven els anys, sigui per cansament, sigui per monotonia o per edat he anat aparcant al rebost dels records. Ara em costa més anar a caminar per les muntanyes, i quan hi vaig tot sol em renyen, m’adverteixen que és una temeritat, que sóc un inconscient que no penso en la meva família ni amb els que m’estimen: “I si caus? i si et passa res?” Naturalment tenen raó, tanta raó com si em diuen que no condueixi per si tingués un accident de cotxe. En fi. La qüestió és que la necessitat d’omplir el cervell d’activitats em porta metòdicament a la lectura. Llibres i més llibres, hores i més hores plenes de lletres, de paraules, de frases, de conceptes, de bombolles de sabó lluminoses i algunes excepcionals.

Llibre de Marta Rojals, genial

La lectura em proporciona sovint uns descobriments inesperats, unes proeses inimaginables en el domini de la paraula catalana que ni sospitava la seves possibilitats. I allò més sorprenent del cas és que generalment aquesta capacitat   prové d’autores, dones escriptores que utilitzen un art comparable al de la bruixeria que els era congènit fa molts anys. No totes tenen aquest do, naturalment, però de tant en tant apareix una flor en el jardí literari que em deixa fascinat. Com és el cas de Marta Rojals.

Els llibres d'Eva Baltasar tots són bonics

De la manera més impensada vaig topar amb un llibre de Marta Rojals. Concretament repassant pilots de llibres de segona utilització (per exemple al mercat de Canet de Mar hi ha una gran oferta de llibres de segona mà a un preu irrisori) vaig topar amb un títol sugerent: “No ens calia estudiar tant” escrit per Marta Rojals, llavors totalment desconeguda per a mi. Es tracta d’un recull d’articles de diaris que durant anys Marta Rojals va anar publicant a Vilaweb i que en aquest llibre han agrupat en cinc temàtiques coherents. M’ho vaig passar tan bé llegint-lo que em van quedar ganes de més. Ara estic llegint d’ella Primavera, estiu, etcètera.

Tina Vallès López, una escriptora excepcional

I no és que la temàtica de les narracions fos cap epifania, el que en realitat em va fascinar és l’exactitud de les definicions, les paraules exactes que utilitza per dir-me, a mi, allò que vull sentir.

Gina, de Maria Climent. Cal llegir-lo

Sabeu que això que dic ho he dit d’altres escriptores, com ara  EvaBaltasar per la seva trilogia de Pemagel, Boulder i Mamut, Maria Climent amb Gina, o Tina Vallès amb La memòria de l’arbre .  Resumint, que persistiré en el seguiment i descobriment de noves autores. Perquè estic convençut que he trobat el veritable filó de la pedra filosofal.

 

Aleix Font, 2 de febrer de 2024.