He estat uns dies a Taüll i per això no he escrit res fins ara. Ens ha fet de tot, ha plogut, ha nevat, ha fet sol, ha fet fred... en fi, tot un any de climatologia en una setmana. A Taüll hi acostumem a anar dues vegades a l'any, per primavera a buscar els bolets de primavera, i a la tardor a buscar bolets de tardor. I ho aprofitem per a respirar i passejar, per pensar i observar, i per somiar i imaginar. I ens admirem davant les quotidianitats d'aquell món ja oblidat a casa nostra: les vaques i els bens, el vent i la pluja, la remor del torrent, les inmenses muntanyes i el silenci absolut. I les nits estelades. I la boira. I una gent adaptada a les pedres i al fred.
Fa uns quants anys que hi anem a Taüll. Uns amics molt amics ens cedeixen l'apartament i amb ell la descoberta d'un món mític i antic. També és veritat que és un món que s'acaba. Cada any hi veiem noves cases, cada any un nou cotxe de luxe a canvi d'un prat, però encara hi veiem espais on la vista s'esplaia i hi trobem una pau que portem al record.
Maig 2007
1 comentari:
Hola Aleix, només t'escric per dir-te que tens fusta d'escriptor. La veritat és que poca gent que escriu aconsegueix que el lector es pugui transportar i imaginar, gairebé com si ho hagués viscut ell mateix, les coses descrites.
Enhorabona
Publica un comentari a l'entrada