LITERATURA CATALANA – AUTORES CATALANES 2

 

Avui us parlaré de quatre escriptores que m’han meravellat i que em reafirmen en l’opinió que les dones escriptores, si mes no algunes d’elles, tenen una manera d’escriure diferent dels homes, no per classificar-les com a literatura de dones, sinó per afirmar un encant que costa de trobar en els autors masculins. Aquestes autores d’avui en són una mostra paradigmàtica.

 

Tina Vallès va néixer a Terrassa l’any 1976, llicenciada en Literatura Catalana, escriptora, correctora i traductora. També és coeditora de la revista digital Paper de Vidre des del 2006 i membre fundadora de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya. Escriu L'aeroplà del Raval el 2006, Maic el 2011, Un altre got d'absenta el 2012, El parèntesi més llarg el 2013, i La memòria de l'arbre el 2017, amb el que guanya el premi Anagrama. Aquest darrer llibre és l’únic que he llegit d’ella, fins el moment, i he de dir que és un llibre preciós, d’una bellesa tal que et venen ganes de llegir-lo a poc a poc per por que s’acabi. 

 

AnnaBallbona és nascuda a Montmeló l’any 1980, ha escrit dues novel·les, Joyce i les gallines, i No soc aquí , aquest darrer és l’únic que he llegit d’ella i en la crítica que en vaig fer vaig escriure: Quina preciositat de llibre, quin goig d’anar entenent les fases de la vida, quin plaer arribar al final i tenir el desig de tornar a començar. També ha escrit poesia. Escriu al diari Ara, a les revistes El Temps i Serra d’Or, i col·labora a Catalunya Ràdio i al Balcó de la SER.

 

EstelSolé neix  a Molins de Rei el 1987 és  actriu i escriptora catalana que ha publicat dos llibres de poesia, i també dues obres de teatre que s’han representat amb èxit esclatant i que han vist milers d’espectadors: Animals de Companyia, i La Peça. Només n’he llegit un llibre,  Si no puc volar, i m’ha encisat.

 

Marta F. Soldado és nascuda a Terrassa l’any 1989 i que jo sàpiga és una autora d’un sol llibre, La felicitat d'un pollastre a l'ast, però tal com passa amb la majoria d’escriptores, al començament ho són (d’un sol llibre). Ara cal esperar que n’hi hagi més, perquè l’estil que apunta és una promesa molt esperançadora.

 

Aleix Font, 21 d’octubre de 2020

 

LITERATURA CATALANA. AUTORES ACTUALS

 

Els comentaris que faré a continuació no són ni acadèmics ni objectius, sinó senzilles opinions meves després d’haver llegit una sèrie de novel·les d’autores actuals i que, bé ho he de dir, m’han emocionat.

Per començar diré que l’idioma català és el més important del món, segons la meva manera de pensar, perquè és el que m’ha tocat aprendre des del dia del meu naixement. Aquesta cosa tan senzilla té una qualitat tan primordial en els meus sentiment que m’arriba a fascinar.

Estic segur que hi ha altres autores al món d’una qualitat equivalent a les autores catalanes, però a mi m’arriben a través del filtre dels traductors i sovint m’inquieta sospitar si allò que m’estan explicant podria ser millor o, al contrari, en l’original potser és pitjor d’allò que m’està pessigollant l’ànima.

De totes maneres no m’inquieta gaire que en algun racó de la Capadòcia, per triar un indret, hi hagi una dona que escrigui d’una manera celestial, perquè a casa nostra ja en tenim que també ho fan.  Així doncs, deixeu-me gaudir d’aquest idioma moribund que és el català, i deixeu-me omplir d’uns mots i d’unes frases mil·lenàries que qui sap si d’aquí a uns anys no seran res més que trofeus dissecats als museus de conquestes espanyoles.

Abans de començar a concretar us voldria raonar també el per què he triat dones i no homes dins els mestres de l’escriptura. Resulta que en les dones escriptores, en algunes d’elles, hi he notat un estil, una finor, una diguem-ne sensibilitat que no he vist en els homes, excepte potser en Albert Forns i també en Marc Capdevila per dir dos noms. Els homes sovint han tingut més arguments, més història, més carrera, potser més autoritat. En les dones hi he vist una música fina que sona esporàdicament i que m’esgarrinxen d’alegria durant tota la lectura.

Així doncs començaré en una petita tria de quatre autores, com ara Blanca Busquets, Teresa Solana, Marta Orriols i Eva Baltasar.

Blanca Busquets és una escriptora nascuda a Barcelona l’any 1961  que  té una gran bellesa escrivint. És filòloga catalana, i a més d’escriptora treballa a emissores i televisions catalanes. És potser la més prolífica de les escriptores que mencionaré,  d’ella n’he llegit sis llibres que tots ells, excepte el segon,  formen part d’una mena de saga relacionada, encara que sigui llunyanament, amb el poble de Cantonigrós: La nevada del cucut del 2010, La casa del silenci del 2013, Paraules a mitges del 2014,  Jardí a l’obaga del 2016, La fugitiva del 2018 i El crit del 2019.

 

Teresa Solana és nascuda a Barcelona l’any 1962, ha cursat estudis de filologia clàssica i a part d’escriure llibres es dedica a la traducció. Entre els seus llibres, podríem dir de sèrie negra, hi  destaquen dos grups amb un estil diferenciat, els de la família de la sots inspectora Norma Forester que són els meus preferits, i els dels germans Borja i  Eduard, a mi no m’acaben de fer el pes, tot i que admeto que tenen estil i per tant deuen tenir un públic específic i fidel. Els llibres que he llegit són els següents: 

Dels investigadors Borja i Eduard Martínez Estivill: Un crim imperfecte del 2006, Drecera al Paradís del 2007, L’hora zen del 2011, Campanades o boda del 2016.

De la sots inspectora Norma Forester: Negres tempestes del 2010, La casa de les papallones del 2014.

Llibres de contes: Set casos de sang i  fetge i una història d’amor del 2010 i Matèria grisa del 2017.

 

Marta Orriols és nascuda a Sabadell el 1975 i col·labora en diversos mitjans de comunicació culturals. D’ella en diré que té un altre estil d’escriptura, no tant narratiu sinó més poètic. En la crítica del seu primer llibre vaig dir: Salvador Espriu afirmava en una entrevista que la poesia era escriure amb frases curtes. Llavors…. aquest llibre de la Marta Orriols què és? Què és el que em provoca aquesta felicitat? D’on vénen aquestes pessigolles al meu cor? Jo, des de la misèria que em separa del mestre, afirmo i crec que poesia és l’art de descriure la bellesa. Fins avui n’he llegit dos llibres Anatomia de les distàncies curtes, del 2016, un llibre de contes meravellós,  i Aprendre a parlar amb les plantes, del 2018 que va ser considerat per Omnium Cultural el millor llibre de l’any.

 

Eva Baltasar és nascuda a Barcelona el 1978. Diu que porta una vida de simplicitat voluntària al Montseny. Llicenciada en Pedagogia també ha estudiat Filosofia. Ha escrit sobretot poesia, i en les seves tres novel·les, Permagel,  Boulder i Mamut, he descobert un estil d’expressió que em va portar a dir del seu primer llibre que era potser el millor que havia llegit els darrers anys.

 

Aleix Font, 8 de març de 2022